D’un costat a l’altre em moc,
i sento que les sabatilles me les he apretat poc.
Dins del meu escenari estic tancada,
i sento que no tinc escapada.
Vestits blaus, verds i blancs,
m’imagino un espectacle sense descans.
Amor, passió i llibertat,
és el que sento un cop he ballat.
Paula Martínez
EX. 10 PÀG. 50
Redacta un text on expliquis com un personatge famós perd alguna cosa que,en cas que no la trobi,influirà negativament en la seva reputació. Per fer-ho has de tenir en compte aquests criteris:
a) El temps verbal dominant ha de ser perfet simple.
b) El narrador ha de ser extern (3a persona).
En algun lloc dels carrers de Londres, la Royal Academy of Dancing contemplà la gent del carrer. Passà una noia, mesquina, que semblava que anava amb pressa. Sense dubte que fou algú famós, es podia dir per totes les mirades que anaven cap a ella.
Tamara Rojo, una de les ballarines i persones més grans que hi havia en aquest món. Desde la seva manera a pensar fins a la tècnica de la seva dansa.
Obrí la porta i entrà a dins de l’escola. No sabia ni cap a on anar, l’únic que semblava saber és que arribava tard a algun compromís amb l’escola.
Cert, tenia una audició per formar part del famós Ballet de Tchaikovsky ”El llac dels signes”. Era una bellesa de Ballet i ella tenia la màxima ilusió de formar-ne part ja que la seva pell blanca com la neu podria ser també la d’un signe.
Entrà a dins de la classe, amb el seu monyo de ballet recollit amb pinçes!!!!.
Semblava molt tranquila mentre ballava i això li donà seguretat a ella mateixa i al professorat.
El professor la cridà i li digué que estava contractada per ser la protagonista.
Amb molta humiltat s’en anà cap al vestuari amb un somriure d’orella a orella
Ex. 24 pàg. 41
Pensa una anècdota que hagis viscut i explica-la primer en primera persona i després en tercera persona, com un narrador extern que coneix els pensaments i sentiments del protagonista.
Un dia en llevar-me, vaig sentir uns nervis descomunals. No m’enracordava de res del que vaig fer el dia abans i vaig sentir-me malament per no saber-ho. Era una sensació incòmoda. Em vaig aixecar i m’en vaig anar a rentar la cara. Veia tot de maquillatge i de roba meva preparada, posada a sobre la taula.
Vaig tenir un lapsus descomunal, enorme. Em van venir idees al cap encara que no vinguéssin al cas.
Era el dia de la meva actuació! Un mun de balls hermosos preparats per sortir a escena i jo que ni m’enracordava. Em vaig quedar bocabadada i sorpresa amb mi mateixa.
Em sentia amb pressa però no sabia perquè.
Vaig sentir les campanades de l’església del poble i no sé, de repent vaig mirar la data per casualitat.
Faltava 1 dia sencer per l’actuació. Els nervis m’havien traicionat i les ànsies i les ganes van fer que em preparés la roba el dia abans.
Un dia, la Paula en llevar-se va sentir uns nervis descomunals. No s’enracordava de res del que va fer el dia abans i es va sentir malament i incòmoda per no saber-ho. Va anar al bany per rentar-se la cara. De camí veia maquillatge i roba preparada a sobre la taula.
Va tenir un lapsus descomunal, enorme. Li van venir moltes idees al cap encara que no vinguéssin al cas.
Era el dia de la meva actuació! Un mun de balls hermosos preparats per sortir a escena i la Paula no s’enracordava gens ni mica. Es sentia bocabadada i sorpresa amb ella mateixa.
Sentia pressa però no sabia perquè.
Van sonar les campanades del poble i estava com dubtosa, i de repent va mirar la data de casualitat.
Faltava un dia sencer per l’actuació. Els nervis l’havien traicionat i les ànsies i ganes de ballar van fer que es prepares la roba el dia abans.
28/10/2008
Exercici 6/pg34
Es presenta un fantasma. El fastasma, que no sap pronuncionar les eles. I això el rebenta. Diu que ha fet dos o tres cursos a l’Acadèmia del bon pronunciar dels fantasmes, que és com una mena de Liceu Dalmau dels qui no són fantasmes, i no se n’ha sortit.
Ja li deia jo! Que el que tenia aquell fantasma no l’arrecla ningú. La veritat, no sé si li van servir gaire aquells cursos, ja que mai s’esforçava en res. Era un gandul. Mai s’havia posat a llegir un llibre per interès a no ser que li aguéssin!!!!!!!!!!! demanat a l’escola. Però bé, tothom té errors. Em refereixo a que, per exemple jo no en sé, de pronunciar gaire bé les elles. Així que jo dono confiança a aquell fantasma perquè se’n surti d’aquesta. Potser el tema no era anar a diferents acadèmies o a deu mil, igual el seu problema era que li faltava fé i esperança a que les coses poden sortir bé.
Exercici 13/pg36
Text 1: Just obrir la porta d’aquella cambra, un càlid formigueig m’envaí. S’em van anar les ganes de posarme la jaqueta que tenia penjada a l’hombro i me la vaig lligar a la cintura perquè no em dongués tanta calor. De repent una altre formigueig, un darrere l’altre fins que vaig notar que la porta es tancava sola i una veu em deia: -No t’espantis. Només sóc el teu enemic.
Text 2 : Jus tobrir la porta d’aquella cambra, l’aire gèlid em penetrà fins al moll de l’os. Era l’are més fred que havia sentit en tota la meva vida. Ademés anava acompanyat de sorolls molt estranys que no podia arribar a reconéixer. Primer sentia sorolls, després veus cridan-me, després sentia el soroll del pati i nens cridant el meu nom! Era el moment més atabalat que havia sentit mai.
Fins que em vaig llevar de sopte i m’estava congelant de fred i la finestra era oberta.
Treball Català
Josep Carner
Josep Carner va néixer a Barcelona a l’any 1884 i va morir a Brussel·les l’any 1970. Va morir molt vell és a dir amb més ni menys 96 anys. Va ser escriptor, autor de teatre poeta i periodista.
Als dotze anys va publicar en una revista Barcelonenca que s’anomenava “L’AURENETA”. Una mica més tard va entrar a la Universitat de Barcelona i es va llicenciar en dret i filosofía. El 1911 va formar membre de la Secció Filològica de l’IEC, i va col·laborar amb Pompeu Fabra en la fixació i l’enriquiment de la llengua catalana.
El 1921 va ingresar en la carrera consular, en la qual li va portar a viatjar a ciutats com Brusel·les, Beirut París i Hendaia.
Durant la Guerra Civil s’en va anar a viure a Brusel·les on es va casar amb la professora i crítica literària belga Émile Noulet.
Al cap d’un temps es va incorporar “La veu de Catalunya” una revista repartida per tot Catalunya i va estar escrivint fins a l’any 1928.
Després va fer un canvi gran i s’en va anar a viure a Mèxic, a causa de la guerra civil perquè si no el matarien, on va aconseguir un plaça a la Universitat Lliure.
La seva activitat com a traductor comprèn des de poetes xinesos, passant per Shakespeare, Molière i Andersen, i acabant amb Lewis Carrol, entre d’altres.
És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
Es coneix Josep Carner com el príncep dels poetes és perquè, amb la seva obra poètica, va situar la poesia catalana a l’alçada de la poesia europea del seu temps. Ja que també va ser el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
En aquesta secció he posat algunes de les obres que va escriure al llarg de la seva vida. També nombraré les obres de taetre que va fer.
Dins Poesia hi ha una secció que pot ser considerada un llibre nou: es tracta d’Absència i els temes recurrents hi són l’exili i la pàtria.
Aqui nombro les obres de teatre que va escriure:
· El giravolt de maig (1928)
· El Ben Cofat i l’Altre (1951)
· Cop de vent (1966)
A part de dedicar-se a la poesia i a la escriptura també va fer obres de prosa.
· L’idil·li dels nyanyos (1903)
· Les planetes del verdum (1918)
· Les bonhomies (1925)
· Tres estels i un ròssec (1927)
Aqui arribem al final del treball de Josep Carner.
Paula Martínez
3r ESO 4
Bernat Torres
27/10/2008
Bàsicament aquest és el grup del meu germà. No està tenint massa èxit encara. Però s’ha de donar temps a aquestes coses que no tot va tant depressa com comprar-se un chupa chup.
Observem la vida dels Beatles: van començar a tocar en un petit bar a Liverpool conegut com “The Cavern”. Doncs aquests noiets van començar a tocar en un bar a Sitges conegut com a “Rock Cafè”. Tampoc han tingut tant d’èxit però qui sap podria ser una altre generació.
També podeu trobar fotografies, música seva, etc.
Desitjo i espero que la seva carrera vagi tirant i tirant perquè com ja he dit abans; qui sap si els somnis es poden cumplir.
El meu altre somni està en la Pàgina de la meva passió.
Ser feliços i viviu la vida al moment ja que pot ser molt curta depent d’on ho miris.
Us desitja bona sort pau i alegria la vostra companya i alumne Paula Martínez.
Aquest es el racó que més m’agrada d’aquesta web. Sobretot perquè parla sobre el meu somni.
Trobo que la dansa és com un medi per expressar tot allò que vols transmetre al públic. Ademés, no cal que ballis el que ballen els demés et pots inventar tu mateix un estil de ball. Per què no? Tots els balls que hi han ara els van inventar persones o grups de persones.
Jo personalment no ballo només un estil de ball si no 3.
El que més destaco és el classic ja que per a mi ho és tot. La dolçura, la bellesa l’elegancia, el sentiment, l’esencia, l’alegria: tot. A cada pas hi ha una historia un perquè s’ha fet aquell pas i com s’ha fet i perquè no això i perquè no lo altre i després de tot a tothom crec que té una cosa personal que fa que es desofegui contra els seus problemes.
Després hi ha el Aerobic la meva adrenalina la diversió: el fet de passar-mho bé. Encara que tots els altres balls m’ho passo-ho bomba però es una sensació diferent. ës com si m’hoblidés de tot a cada moment, ja que la vida s’ha de viure al moment. Encara que el que no m’agrada d’ell és que s’acaba molt ràpid com que la música que s’utilitza és molt ràpida;és d’electronica aleshores la coreografia passa molt rapid.
Aqui vé el últim ball! El Hip hop es va crear als Estats Units conegut com també el street dance o break dance, ja que aquesta modalitat fa ser fundada al carrer. Es un moment de desconectar y semopre estic inspirada. Quant em sona musica de Hip Hop no puc evitar moure no penso el pas que vaig a fer simplement el faig. Es una passada. Es una sensació que és increiblement alucinant de sentir.
Resumint com heu pogut comprovar per a mi la dansa ho és tot per mi i ho miris d’o ho miris simplement l’adoro.
Redacció Català
D’ençà que ens hem separat, en Simon i jo no parem de tenir raons sobre la custòdia den Bubba, el meu gos, que quedi clar. En simon vol drets de visita, passeigs de cap de setmana.
Entenc que ell el vulgui passejar i estar amb ell perquè sempre ha sigut dels dos, el gos, i no ho trobo just, després de tot el que m’ha fet passar, no es mereix ni veure’l.
Sempre ens estàvem barallant perquè jo arribava tard de treballar i això no li agradava, a en Simon.
Aleshores un dia, se’m va oblidar dir-li que tenia una reunió de tres hores que començava tard, aleshores, també arribava tard a casa.
Va fer que m’acomiadessin de la feina. Aleshores, em vaig emprenyar com una mona. Vaig intentar suggerir a la meva empresa que em tornessin a ademtre però no va poder ser possible.
Malgrat tot el que va passar, trobo que és injust deixar a una persona sense el seu gos perquè al cap i a la fi els acabes agafant molt de carinyo.
Després no em costa res deixar-lo els caps de setmana a ell.
M’agradaria, després de tot, anar a visitar els meus pares els caps de setmana perquè estan una mica sols.
