Paula Martínez











{octubre 27, 2008}   Josep Carner

Treball Català

Josep Carner

Josep Carner va néixer a Barcelona a l’any 1884 i va morir a Brussel·les l’any 1970. Va morir molt vell és a dir amb més ni menys 96 anys. Va ser escriptor, autor de teatre poeta i periodista.

Als dotze anys va publicar en una revista Barcelonenca que s’anomenava “L’AURENETA”. Una mica més tard va entrar a la Universitat de Barcelona i es va llicenciar en dret i filosofía. El 1911 va formar membre de la Secció Filològica de l’IEC, i va col·laborar amb Pompeu Fabra en la fixació i l’enriquiment de la llengua catalana.

El 1921 va ingresar en la carrera consular, en la qual li va portar a viatjar a ciutats com Brusel·les, Beirut París i Hendaia.

Durant la Guerra Civil s’en va anar a viure a Brusel·les on es va casar amb la professora i crítica literària belga Émile Noulet.

Al cap d’un temps es va incorporar “La veu de Catalunya” una revista repartida per tot Catalunya i va estar escrivint fins a l’any 1928.

Després va fer un canvi gran i s’en va anar a viure a Mèxic, a causa de la guerra civil perquè si no el matarien, on va aconseguir un plaça a la Universitat Lliure.

La seva activitat com a traductor comprèn des de poetes xinesos, passant per Shakespeare, Molière i Andersen, i acabant amb Lewis Carrol, entre d’altres.

És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.

Es coneix Josep Carner com el príncep dels poetes és perquè, amb la seva obra poètica, va situar la poesia catalana a l’alçada de la poesia europea del seu temps. Ja que també va ser el màxim representant de la poesia del Noucentisme.

 

 

 

Obres i Llibres

En aquesta secció he posat algunes de les obres que va escriure al llarg de la seva vida. També nombraré les obres de taetre que va fer.

  • Llibre dels poetas (1904)
  • Corones (1904)
  • Primer llibre de sonets (1905)
  • Els fruits saborosos (1906)
  • Segon llibre de sonets (1907)
  • La malvestat d’Oriana (1910)
  • Verger de les galanies (1911)
  • Les monjoies (1912)
  • Auques i ventalls (1914)
  • La paraula en el vent (1914)
  • Bella terra, bella gent (1918)
  • L’oreig entre les canyes (1920)
  • La inútil ofrena (1924)
  • El cor quiet (1925)
  • Sons de lira i flabiol (1927)
  • Els fruits saborosos (1928)
  • El veire encantat (1933)
  • Auques i ventalls (1935)
  • La primavera al poblet (1935)
  • Lluna i llanterna (1935)
  • Bella terra, bella gent (1936)
  • Nabi (1941)
  • Tres diumenges (1946)
  • Paliers (1950)
  • Llunyania (1952)
  • Arbres (1953)

Dins Poesia hi ha una secció que pot ser considerada un llibre nou:     es tracta d’Absència i els temes recurrents hi són l’exili i la pàtria.

  • Lligam (1961)
  • Museu zoològic (1963)
  • Bestiari (1964)
  • Encís de Provença (1966)
  • El tomb de l’any (1966)

Aqui nombro les obres de teatre que va escriure:

·        El giravolt de maig (1928)

·        El Ben Cofat i l’Altre (1951)

·        Cop de vent (1966)

 

A part de dedicar-se a la poesia i a la escriptura també va fer obres de prosa.

·        L’idil·li dels nyanyos (1903)

·        Les planetes del verdum (1918)

·        Les bonhomies (1925)

·        Tres estels i un ròssec (1927)

Aqui arribem al final del treball de Josep Carner.

 

 

 

 

Paula Martínez

3r ESO 4

Bernat Torres

27/10/2008



catalabernat diu:

OK, ja et vaig comentar el què.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

etc.
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.