28/10/2008
Exercici 6/pg34
Es presenta un fantasma. El fastasma, que no sap pronuncionar les eles. I això el rebenta. Diu que ha fet dos o tres cursos a l’Acadèmia del bon pronunciar dels fantasmes, que és com una mena de Liceu Dalmau dels qui no són fantasmes, i no se n’ha sortit.
Ja li deia jo! Que el que tenia aquell fantasma no l’arrecla ningú. La veritat, no sé si li van servir gaire aquells cursos, ja que mai s’esforçava en res. Era un gandul. Mai s’havia posat a llegir un llibre per interès a no ser que li aguéssin!!!!!!!!!!! demanat a l’escola. Però bé, tothom té errors. Em refereixo a que, per exemple jo no en sé, de pronunciar gaire bé les elles. Així que jo dono confiança a aquell fantasma perquè se’n surti d’aquesta. Potser el tema no era anar a diferents acadèmies o a deu mil, igual el seu problema era que li faltava fé i esperança a que les coses poden sortir bé.
Exercici 13/pg36
Text 1: Just obrir la porta d’aquella cambra, un càlid formigueig m’envaí. S’em van anar les ganes de posarme la jaqueta que tenia penjada a l’hombro i me la vaig lligar a la cintura perquè no em dongués tanta calor. De repent una altre formigueig, un darrere l’altre fins que vaig notar que la porta es tancava sola i una veu em deia: -No t’espantis. Només sóc el teu enemic.
Text 2 : Jus tobrir la porta d’aquella cambra, l’aire gèlid em penetrà fins al moll de l’os. Era l’are més fred que havia sentit en tota la meva vida. Ademés anava acompanyat de sorolls molt estranys que no podia arribar a reconéixer. Primer sentia sorolls, després veus cridan-me, després sentia el soroll del pati i nens cridant el meu nom! Era el moment més atabalat que havia sentit mai.
Fins que em vaig llevar de sopte i m’estava congelant de fred i la finestra era oberta.
Molt bé, tens un +.
Compte amb les faltes, però, n’hi ha massa.